VINICULTURA I ENOLOGIA
Vinicultura i enologia
Zones de producció Varietats de raïm Producció i elaboració Tipus de vins Gràfiques i estadístiques QualitatGeografia, Geologia i Clima
L'àrea de la denominació és diversa amb característiques geològiques i climàtiques canviats. El nexe d'unió és la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l'Ebre, i el clima interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per una insolació elevada, una pluviositat escassa i persistent humitat de les boires d'hivern. Les vinyes són entre els 200 i 1.100m d'altitud. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació. Les subzones d'Artesa i del Pallars són les més septentrionals, amb les vinyes de major altitud i influència pirenaica. Raimat, a l'extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides.
Segrià
SUBZONA SEGRIÀ
Formada pels termes municipals següents: Alfarràs, Almenar, Gimenells i Pla de la Font,del terme municipal de Lleida el polígon 1, 2, les parcel.les 230, 231, 232, 307, 309, 310 i 311 del polígon 7 i la parcel.la núm. 337 del polígon 8. Del terme municipal d’Alcarràs, les parcel·les 9022, 9017, 9005 del polígon cadastral núm. 6 i les parcel·les núm. 3, 57, 9001, 9003, 9004, 9007, 9027 del polígon cadastral núm.15. Del terme municipal d’Almacelles, les parcel·les núm. 25, 180, 193, 196 i 280 del polígon cadastral núm.5. Del terme municipal de Torrefarrera, les parcel.les 6, 7, 8 i 9005 del polígon 11 i la parcel.la 9006 del polígon 12.
Raimat
SUBZONA RAIMAT
Del terme municipal de Lleida, la unitat de població denominada Raimat i del terme municipal d’Almacelles, les parcel.les 162 i 181 del polígon 1 i la parcel.la 143 del polígon 2.
Artesa de Segre
SUBZONA ARTESA DE SEGRE
Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Castelló de Farfanya, Foradada, Menàrguens, l’entitat menor Montclar ubicada al terme municipal d’Agramunt. Del terme municipal de Cubells, parcel·la núm.90 del polígon cadastral núm.7 i parcel.les 399, 400, 401 i 402 del polígon 5. Del terme municipal d’ Ós de Balaguer, les parcel.les núm. 1 i 22 del polígon núm. 5.
Urgell
SUBZONA URGELL
Penelles i Preixens. Del terme municipal d’Ivars d’Urgell, la parcel·la núm.7 de polígon cadastral núm. 2, la parcel·la núm. 75 del polígon cadastral núm. 3, la parcel·la núm. 25 del polígon cadastral núm. 4 i la parcel·la núm. 93 del polígon cadastral núm. 13.
Pallars
SUBZONA PALLARS
Els antics agregats dels termes municipals següents: del terme de Castell de Mur, els agregats de Cellers i Guàrdia de Tremp; del terme de Gavet de la Conca i els agregats de Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall; del terme d’Isona i Conca Dellà, els agregats de Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau-Basturs i Sant Romà d’Abella; del terme de Llimiana, els polígons 1, 2, 3, 4, 5 i 6; del terme de Talarn, els polígons cadastrals 3, 4, 5 i 6; i les pedaníes de Tremp anomenades Gurb, Palau de Noguera, Puigcercós, Suterranya, Vilamitjana i l’antic terme municipal de Tremp. Del terme municipal de Sort, les parcel·les núm. 201, 202, 203, 220, 223, 225, 325 i 330 del polígon núm. 3, i les parcel·les núm. 273 i 276 del polígon núm. 2. Del terme municipal de la Pobla de Segur, les parcel.les 24, 25, 26, 29, 42, 43, 45, 46, 49, 50 i 65 del polígon cadastral 4 i del terme municipal de Salàs de Pallars, les parcel.les 294 i 430 del polígon 3.
Vall del Riucorb
SUBZONA VALLS DEL RIUCORB
l’Ametlla, Belianes, Ciutadilla, Granyanella, Granyena de Segarra, Guimerà, Maldà, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Nalec, els Omells de na Gaia, Preixana, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Vallbona de les Monges, Vallfogona de Riucorb i Verdú. Del municipi de Vilagrassa, la parcel.la núm. 92 del polígon cadastral núm. 4.
Garrigues
SUBZONA GARRIGUES
l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, Cervià de les Garrigues, l’Espluga Calba, Fulleda, la Floresta, la Pobla de Cérvoles, Els Omellons, Tarrés, Vinaixa i el Vilosell. Del terme municipal de Juneda, la parcel·la núm.487 del polígon cadastral núm. 5, les parcel·les núm. 14,15,16,33,34 i 37 del polígon cadastral núm.12, i les parcel·les núm. 3,4 i 5 del polígon cadastral núm. 13. Del terme municipal de les Borges Blanques, les parcel·les núm. 30 i 96 del polígon cadastral núm. 9, les parcel·les núm. 114, 165 i 167 del polígon cadastral núm. 21, i les parcel·les núm. 21, i les parcel·les 118, 119 i 120 del polígon cadastral 22. Del terme municipal d’ Albagés, les parcel·les núm. 182, 183, 184, 186, 187, 188, 189, 190, 191, 192 i 193 del polígon núm. 4. Del terme municipal de Juncosa, les parcel·les núm. 57, 66, 499 i 9002 del polígon número 2. Del terme municipal de Llardecans la parcel.la 27 del polígon 1 i les parcel.les 97 i 222 del polígon 3.
Varietats de Raïm
L'arribada de la fil·loxera a Catalunya va ser a l'any 1.879, tot i que a la comarca de Lleida no va arribar fins al 1.895 (l'any 1.893 es van començar a trobar indicis de l'insecte).
L'any 1.893 es parla que afecta el partit de la Seu d'Urgell. Però fou al 1.895 que a Agramunt, Balaguer, Castell del Remei i, progressivament, a tot el territori occidental les vinyes anaren restant afectades. Al 1.896 la part alta de la Segarra ja eren víctimes de la fil·loxera. A la Conca de Tremp arribà al juny de 1.900 i tingué uns efectes ràpids i devastadors. El 1.901 ja s'havia estès notablement.
Després de la fil·loxera, el conreu de la vinya va disminuir molt. D'aquesta forma, l'any 1.909 la superfície plantada amb vinya americana (resistent a la fil·loxera) assolia a la província de Lleida 15.161 hectàrees, de les quals 13.343 eren replantació de terres fil·loxerades i 1.818 eren terres que abans no estaven dedicades a la vinya. Les 102.920 hectàrees no reconstituïdes, es van dedicar majoritàriament al cultiu de l'olivera.
A la zona de ponent, les varietats destruïdes per la fil·loxera van ser: Pinós, Samsó, Sumoll i Garnatxa. Les varietats empeltades en ceps americans foren: Monastrell, Macabeu, Trepat, Garnatxa i Sumolll. En aquest moment va ser quan també es van importar les varietats franceses, com el Cabernet Sauvignon.
Varietats blanques
Macabeu
Xarel·lo
Parellada
Chardonay
Garnatxa Blanca
Riesling
Sauvignon Blanc
Moscatell de gra gran o d'Alexandria
Malvasia o subirat parent
Gewurztraminer
Albarinyo
Moscatell de gra menut
Chenin
Viognier
Verdejo
Godello
Varietats negres
Garnatxa Negra
Ull de llebre
Cabernet Saugvinon
Merlot
Monastrell o Garrut
Trepat
Mazuela o Samsó
Pinot Noir
Syrah
Cabernet Franc
Garnatxa Tintorera
Petit Verdot
Malbec
Gràfiques i estadístiques
Gràfiques i Estadístiques descarregables en pdf
Producció i elaboració
Pràctiques de Cultiu
Tots els treballs culturals respectaran l'equilibri fisiològic de la planta, resultaran respectuosos amb el medi ambient i s'aplicaran els coneixements agronòmics que tendeixin a l'obtenció d'un raïm en condicions òptimes per a la seva vinificació.
Producció admesa
La producció màxima admesa serà de 120 hectolitres de vi per hectàrea, tant en varietats blanques com en varietats negres.
Mètodes d’elaboració
En la producció de most se seguiran les pràctiques tradicionals aplicades amb una tecnologia moderna orientada a la millora de la qualitat dels vins. S'aplicaran pressions adequades per a l'extracció del most o del vi i la seva separació de la brisa, de manera que el seu rendiment no sigui superior a 75 litres de most o vi per cada 100 Kg de verema.
Qualitat
Per tal de poder certificar que els vins que pertanyen a la DO Costers del Segre, són vins de qualitat, el Consell Regulador establert una normativa de qualificació de vins.
Les persones inscrites en el Registre d'elaboradors de la Denominació d'Origen Costers del Segre que vulguin obtenir la qualificació i la certificació del vi i a la vegada garantir la traçabilitat del producte vitivinícola, han de presentar al Consell Regulador una sol·licitud d'admissió per a cada partida.
El procés de qualificació implica la verificació de la conformitat dels vins presentats amb les condicions de producció i elaboració que s'estableixen al Reglament de la DO Costers del Segre, així com la superació dels exàmens analítics i organolèptics reglamentaris.
Per l'execució dels exàmens analítics i organolèptics, s'extreuen 4 mostres de cada partida, i el Consell Regulador estableix un Comitè de Tast per a poder realitzar la qualificació dels vins. El Comitè informa sobre la qualitat dels vins, tant en la fase d'elaboració com a la fase de comercialització. Els exàmens analítics es realitzen als laboratoris de l'Institut Català de la Vinya i el Vi.
Si el vi no és apte per a estar a la DO Costers del Segre, pot quedar desqualificat pel Consell Regulador de la DO Costers del Segre.
Tipus de vins
Els vins elaborats i embotellats, emparats per la Denominació d' Origen Costers del Segre, responen als tipus i graduacions alcohòliques volumètriques adquirides següents:
- Blanc: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10,5 % vol.
- Rosat: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10,5 % vol.
- Negre: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 11 % vol.
- Vi Escumós de qualitat: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10,80 % vol. màxim 12,80 %.
Els vins qualificats per la Denominació d'Origen Costers del Segre podran utilitzar-se com vins base per a l'elaboració de vins escumosos de qualitat.
S' elaboraran segons el mètode tradicional amb segona fermentació en l'ampolla amb una durada de 9 mesos d'envelliment, a comptar des de la data de tiratge fins el degollament.
- Vi de licor: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 15 % vol. màxim 22 %.
- Vi d'agulla: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10 % vol. màxim 12,5 %.
CRIANÇA
Per poder utilitzar el terme Criança, el procés d'envelliment serà de vint-i-quatre mesos. Per als vins negres aquest procés tindrà una permanència mínima en bóta de fusta de roure de sis mesos.
Per als vins blancs i rosats la durada d'aquest procés no serà inferior a divuit mesos com a mínim, amb una permanència mínima en bóta de fusta de roure de sis mesos.
RESERVA
Per poder fer constar el terme Reserva, el procés d'envelliment serà el següent: Per als vins negres la durada d'aquest procés no serà inferior als trenta-sis mesos, amb una permanència mínima en bóta de fusta de roure de dotze mesos i un envelliment en ampolla de vint-i-quatre mesos.
Per als vins blancs i rosats la durada d'aquest procés no serà inferior a vint-i-quatre mesos, com a mínim, amb una permanència mínima en bóta de fusta de roure de sis mesos i un envelliment en ampolla de divuit mesos.
GRAN RESERVA
Per a la utilització del terme Gran Reserva, el procés d'envelliment serà el següent:
Per als vins negres caldrà una permanència en bóta de fusta de roure de vint-i-quatre mesos, com a mínim, i un envelliment en ampolla de trenta-sis mesos, com a mínim.
com a mínim, i un envelliment en ampolla de trenta-sis mesos, com a mínim. Per als vins blancs i rosats la durada d'aquest procés serà, com a mínim, de quaranta-vuit mesos, amb un envelliment en fusta de roure, com a mínim, de sis mesos i un envelliment en ampolla de quaranta-dos mesos.