Mirant endarrere un es dona compte del que ha fet o, si més no, tot el que li ha passat durant el temps. Avui tinc l’honor i el plaer d’escriure sobre la zona de vins de casa meva, la DO Costers del Segre. M’agradaria fer-ho des del prisma de l’anàlisi personal, sobretot perquè, al cap i a la fi, jo, com ella, som de la mateixa quinta. Realment jo soc vingut al món l’any 1980 i, és per això, que al dedicar-me al món del vi de manera professional des de l’any 2001 i, de manera amateur des de mitjans dels 90, m’agradaria donar la meva opinió de com he vist el creixement d’aquesta terra en matèria de vins.

Comencem pel principi

Com és sabut el patrimoni vinícola del nostre país gaudeix d’una gran salut des de temps immemorables, com a exemple proper, els meus tiets, de tant en tant, a la sobretaula d’algun àpat important, recorden que al carrer on viuen de la vila de Bellpuig (Urgell) a cada casa hi havia un trull i ells jugaven a piar a les portes dels veïns. El suc el ficaven a la bota com cada any i esperaven uns dies a beure el vi. També expliquen que uns dies abans netejaven les botes i cremaven el lluquet. D’aquesta manera desinfectaven la bota i la preparaven per a que entres el vi de la collita.

La constitució de la DO Costers del Segre va ser l’any 86. M’agradaria deixar constància de va ser impulsada per en Manel Raventós, en aquella època, director general de Codorniu així com també de Raïmat.

En els seu inicis ja es parlava de subzones, més concretament de quatre, aquestes eren: les Garrigues, Raimat, Artesa i Valls de Riu Corb. L’any 98 és varen afegir dues subzones més: la del Pallars i la del Segrià, però no va ser fins a l’any 2005, que no queda repartida amb les actuals set subzones. Si no recordo malament a principis dels anys noranta, els cellers que hi havia a la DO de Lleida, no necessitaven dels dits d’una mà per comptar-los.

Creixement i expansió de cellers

En la primera dècada dels dos mil és quan acabo la meva formació a l’Escola d’Hostaleria de Lleida i, si us he de ser sincer, en els restaurants on treballo, sobretot en els que estan fora de la nostra província, l’aposta per els vins de la DO Costers del Segre no era massa amplia tret dels vins de Raïmat i Castell del Remei. Està clar que existeixen més projectes però, fora de casa nostra, els vins més coneguts pertanyen a aquets dos cellers. Mentrestant als restaurants que vaig visitant de la plana de Lleida s’hi comença a veure vins d’altres projectes com l’Olivera, Cérvoles, Vall de Baldomar, Vinya l’Hereu, Celler Cercavins, Comalats o Vila Corona. També d’altres que veuen la llum com Tomàs Cusiné, Celler Analec, Castell d’Encús, Batlliu de Sort, Costers del Sió, Sauvella o La Gravera.

Les subzones comencen a agafar pes i es comença a entreveure una diversitat en els estils d’elaboració, així com també, en les varietats utilitzades pels vins de casa nostra.

Posicionament de marca i reconeixement del sector

Passem el primer decenni del SXXI i podem dir que la DO Costers del Segre és coneguda arreu pels seus vins. Com sabreu, les denominacions d’origen catalanes, també son víctimes de modes i cada temporada hi ha una denominació d’origen que està en boca de tothom. Personalment, en aquest sentit, crec que la DO Costers del Segre està sempre en el top cinc de denominacions d’origen. Els consumidors tant de dins com de fora de la nostra província tenen Costers del Segre com una zona de qualitat. Les subzones, en continua formació, es consoliden i podem començar a veure Prescriptors i Sommeliers que parlen més profundament de les subzones com a territori propi que hi ha dins de la DO Costers del Segre.

El mercat exterior respon bé a la qualitat dels vins i, són molts, els vins de la DO Costers del Segre que exporten arreu vins fets a casa nostra.

Futur obert

Desprès d’haver repassat breument la història de la DO penso que hi ha força reflexions que queden a l’aire per contestar.

Les noves corrents de consum volen vins més lleugers, menys potents, fàcils de beure i, en aquest sentit, cada dia hi ha més cellers que elaboren d’aquesta manera. L’ecològic està a la ordre del dia, però, hi ha una nova visió que s’estén com a taca d’oli per tot el continent i, de manera destacada, a l’estat espanyol: la biodinàmica. Esta preparada la DO Costers del Segre perquè el públic que ara gaudeix dels seus vins entengui la biodinàmica?

A banda d’aquest primer interrogant trobo important poder respondre les dues preguntes que llenço a continuació:

Les grans zones del món son conegudes per les varietats de raïm amb que fan els vins d’aquella zona. Fa falta que a la DO Costers del Segre hi hagi una varietat representativa?

En les grans zones del món trobem estils de vins concrets que es fan en aquelles zones. La DO Costers del Segre ha de tenir una tipologia de vi típica?

Sempre queda i quedarà molt per fer i molt per reflexionar...

DO Costers del Segre, qui t’ha vist, qui et veu i qui et beurà!

SALUT!